Finançar el creixement de la microempresa: criteris i recomanacions

El creixement de la microempresa comporta una necessitat de diners. Sovint, aquesta necessitat es cobreix amb finançament, sigui de les persones promotores, sigui d’altres entitats. 

Les decisions que afecten el finançament poden ser crítiques per a la viabilitat d’aquest creixement i, fins i tot, del mateix negoci. En aquest post t’expliquem alguns criteris clau a aplicar a l’hora d’escollir el finançament adequat per al creixement del negoci, recomanacions així com errors comuns a evitar.

Què és el finançament per al creixement de la microempresa?

Amb el creixement de l’empresa, del seu volum de negoci, de la seva estructura, es produeix també un creixement dels recursos econòmics que necessita. Podeu consultar en el post Quines inversions realitzar perquè el negoci creixi, les inversions que una microempresa realitza, les seves tipologies, els riscos que comporten i alguns criteris a aplicar.

El creixement comporta també un creixement en la generació de recursos. No obstant, aquesta generació de recursos és primer una expectativa i passa a ser una realitat a posteriori, quan s’han realitzat les inversions i el creixement es tradueix realment en volum de negoci, marge i benefici.

Podem definir el finançament, doncs,  com el volum de recursos econòmics que necessita el negoci per dur a terme el creixement, de manera que  estiguin disponibles en el moment que els necessita. 

Cal evitar un finançament excessiu o bé un infrafinançament. Cal vetllar també perquè es pugui tornar al venciment.

Finançament i planificació

El procés de creixement i el finançament seran adequats si el negoci té els diners que necessita,  en el moment en què els necessita, i pot complir els compromisos de devolució al venciment. Les partides que defineixen aquestes necessitats són les diferents tipologies d’inversions, siguin d’actiu fix, siguin d’actiu circulant.

Veiem, doncs, com les necessitats de finançament van íntimament lligades a les inversions necessàries per al creixement. En conseqüència, cal una planificació que permeti:

1. Quantificar els diners que es necessiten i en quin moment.
2. Quantificar els diners que generarà el negoci i en quin moment. Cal assegurar que permet complir amb els compromisos de devolució en quantitat i en temps.
3. Introduir elements de risc, contingències i possibles desviacions, que puguin condicionar el compliment dels punts anteriors.

Aquests no són càlculs en els quals intervenen moltes variables. Per això cal una bona planificació.

Criteris de finançament

Com a criteri general podem dir que cal finançar les inversions en un termini similar en què es recupera la inversió realitzada. 

Les inversions en actiu fix, donat que són partides que són de recuperació lenta, és recomanable finançar-les amb finançament propi i/o extern a llarg termini. Per exemple, amb aportacions de socis, préstecs a llarg termini, leasing.

Les inversions en actiu circulant cal finançar-les amb productes a mig i a curt termini. És important mantenir una part a mig termini per:

• Donar un marge de seguretat al negoci, en el cas que les previsions no s’acompleixin al cent per cent.
• Tenir temps de què el creixement es consolidi. És en aquesta consolidació que les necessitats seran realment a curt termini. Mentrestant, en el moment de creixement part de les inversions a curt termini són estructurals, és a dir, es poden considerar a mig termini.

Poden ser productes adequats per al finançament del creixement de circulant: 

• Per partides estructurals: aportacions de socis, préstecs a mig termini.
• Per partides d’inversió inferior a tres mesos: descompte de factures i, si es dominen els aspectes financers, la pòlissa de crèdit.

Creixement i finançament

Podem concloure que el finançament del creixement és una tasca complexa, amb alguns errors habituals que cal evitar:

1. Sotaestimar les necessitats financeres: Cal preveure suficient finançament per afrontar les necessitats que comporta el procés de creixement.
2. Sobreestimar les necessitats financeres: un excés de finançament pot comportar uns costos elevats que poden generar pèrdua quan el negoci encara no ha assolit la dimensió esperada.
3. No avaluar adequadament el risc: Ignorar les possibles contingències, desviacions, dificultats i riscos que comporta no només el creixement sinó la mateixa dinàmica del negoci i del mercat. 
4. Acceptar finançaments que no s’adeqüen a la necessitat del negoci, perquè no hi ha més temps. 
5. Dificultats per fer front als pagaments del finançament.

Algunes recomanacions a tenir en compte per tal que sigui un èxit són:

• Realitzar una planificació economicofinancera del creixement que sigui realista, per definir les necessitats de finançament en volum i temps; la capacitat de retorn; i possibles contingències.
• Mantenir una coherència inversions-finançament.
• Fer-ho amb el temps suficient, que permeti analitzar els productes adequats i explorar alternatives. 
• Realitzar un seguiment economicofinancer del creixement per anticipar-se a les possibles desviacions i contingències. 
• En aquest cas, cal incloure un seguiment de tresoreria per avaluar constantment la capacitat de la microempresa d’atendre els seus compromisos de pagament.
• Si no és un àmbit que domini la persona promotora del negoci, buscar assessorament expert en finances i estratègia per prendre decisions informades, amb criteri i evitar aquests errors costosos.

En resum, triar la millor opció de finançament per al creixement d’una microempresa implica una anàlisi minuciosa de múltiples factors. L’equilibri entre les necessitats financeres, el risc, el cost i altres criteris clau determinarà quina opció és la més adequada per al negoci. 

Des de la consultoria podem donar-te suport en la planificació economicofinancera del creixement de la microempresa. Envia’ns un correu o truca’ns pel que necessitis.