Planificació empresarial o el miracle de Nadal?

FOTO: @joanavulart

Planificació empresarial i sort. Els podem definir com a elements antagònics?

En qualsevol empresa, gran i petita, un any és un cicle. Al gener tot comença, al desembre tot acaba.

Quan arriba finals d’any, les empreses ja han assolit els resultats esperats o bé estan a punt de completar-los amb els ingressos d’aquest darrer mes de l’any.

En d’altres, no s’hi ha arribat i s’espera el desembre per obrar el miracle de Nadal, com si ens hagués de portar allò que no hem sigut capaços de fer durant la resta de l’any. Per què no ho hem aconseguit durant els mesos anteriors? El mercat? La crisi? Els objectius no eren realistes? Els clients no han respòs de la forma esperada? Segurament hi ha múltiples raons tant de mercat, d’entorn, personals,…

Però hi ha un punt important: Teníem uns objectius definits? Havíem plantejat uns ingressos esperats per al conjunt de l’any? A principis d’any, havíem pensat com s’havien d’assolir aquells ingressos? Hem seguit mes a mes si s’acomplien? En el cas de que no s’acomplissin, hem analitzat perquè i hem aplicat mesures correctores?

Us pot semblar un plantejament de gran empresa, però us asseguro que no és així. Jo ho aplico tant a autònoms com a microempreses amb un simple excel.

Sense un procés mínim de planificació empresarial, obtenir els resultats esperats és pura sort. És com navegar sense destí. Com conduir el cotxe sense saber a on anar. Com trucar a algú sense saber què li vols dir. Si a principis d’any no hem planificat el que volem aconseguir i com aconseguir-ho, no podrem fer-ne el seguiment, no podrem aplicar les mesures per corregir el que no ha funcionat. En definitiva, tot queda en mans de la sort i, si passen els mesos i la sort no acompanya, tot queda en mans del tant esperat miracle de Nadal. Esperem que els clients reaccionin en aquestes dates? Que ens toqui la loteria?

A vegades passa, no dic que no. Però deixar-ho tot en mans dels miracles fa que no sapiguem on som, que no puguem buscar explicacions al que passa, que no poguem aprendre, en definitva, fa que estiguem en mans del destí, de la sort, del miracle de Nadal.

Planificar tampoc assegura l’èxit, em direu. Totalment d’acord, no l’assegura, però ens permet fer una prova i error sistematitzada. Ens permet aprendre fins a trobar els mecanismes que sí que donen els resultats esperats. Ens permet avançar i dependre de nosaltres mateixos. Ens permet arribar allà a on volem de manera més ràpida i amb menys recursos.

Potser per a l’any que tanquem ja només estem a temps d’esperar el miracle de Nadal. Però es tanca un cicle i se n’obre un de nou. Un nou any en el que tot està per fer.

Com deia Einstein

la bogeria és fer el mateix una vegada i una altra i esperar obtenir resultats diferents

I si aquest any fem la bogeria de planificar-ne els objectius? 😉