Com reduir les despeses d’estructura de la teva empresa?

Avui parlarem de les despeses d’estructura. Les podem definir com aquells costos que el negoci té anualment de forma recurrent, només pel sol fet d’existir. És a dir, l’empresa té aquestes despeses fixes tant si ven com si no ven. Com us podeu imaginar, és important de cara a la viabilitat del negoci que aquestes despeses siguin el més baixes possible, el que anomenem Estructura Mínima Viable (EMV)

Quines despeses s’inclouen en aquest apartat? Doncs, el lloguer del local, l’aigua, l’electricitat, el telèfon, la gestoria, la prevenció de riscos -en el cas de que tinguem treballadors-,  els desplaçaments recurrents, les assegurances, el manteniment de la web, els sous de les persones que tenim contractades, el cost de Seguretat Social. Podeu ampliar-ne la informació al post L’empresa sota control en 1 hora: despeses fixes.

L’estructura mínima viable (EMV)

Tal i com hem avançat, és molt important mantenir aquestes despeses en un valor mínim, resultant del que en diem una estructura mínima viable (EMV). Per tant, és un plantejament de model d’empresa: Qui és el nostre públic? Quins serveis/productes li oferim? Com els hi oferim? Què necessitem per oferir-los-hi?

De fet, molts clients comentem que una de les claus del seu èxit rau en tenir una estructura petita, fet que comporta unes despeses mínimes de manteniment de l’empresa. Així poden fer front a la variabilitat dels ingressos. Aquest punt és especialment clau a l’inici del negoci, quan encara no ha assolit el punt d’equilibri.

Per definir aquesta EMV és important respondre a la pregunta:

 “Què necessitem per tal d’oferir aquest producte/servei als nostres clients?”.

Alguns exemples

Per exemple, hi ha clients que volen vendre un producte al detall i compren un local. Això comporta una despesa molt important que hauran de recuperar en cada venda. És més aconsellable començar amb un lloguer. Llogar en lloc de comprar també permet canviar de local amb facilitat en el cas de que comprovem que la ubicació escollida inicialment no és la més adequada.

Un segon cas. Imaginem que volem oferir un servei que nosaltres només podem realitzar de forma parcial. Significa que necessitarem col·laboradors, bé propis, bé externs, per poder realitzar-lo. Per tant, l’EMV en aquest cas seran les persones amb capacitat tècnica per oferir el servei.

Seguint amb aquest exemple, contractar personal suposa una despesa que es produeix cada mes. És aconsellable començar amb col·laboradors externs autònoms que realitzin els seus serveis a mesura que es necessiten. Quan l’activitat ja és més regular, podem plantejar un contracte a temps parcial i incrementar-lo a mesura que hi ha més volum de negoci.

Per tant, cal analitzar el nostre negoci i veure quines despeses podem transformar en variables, de manera que només les tinguem si necessitem aquell recurs o bé desenvolupar aquella tasca,… I que també ens permetin canviar de forma econòmica el recurs en el cas de que no sigui el més adequat.

Un apartat especial és el sou de l’emprenedor. Sempre hem comentat que cal tenir-lo en compte a l’elaborar l’estructura d’ingressos i despeses de l’empresa. Però també és cert que molts emprenedors no el cobren i l’utilitzen per finançar el negoci, especialment a les etapes inicials. Per tant, posar-se un sou de mercat i tenir aquesta no dependència d’un sou a l’inici del projecte, és molt favorable de cara a la seva viabilitat.

En definitiva, és molt important que a l’inici del negoci, l’estructura mínima viable (EMV) sigui molt reduïda. Facilitarà la viabilitat del negoci i que el seu promotor/a pugui cobrar el seu sou. A mesura que l’empresa creixi, aquesta EMV ja s’ampliarà: més feina, més necessitat d’estructura. Però és important que ambdós factors –EMV i volum de negoci-, segueixin camins paral·lels.

En projectes en què t’hi jugues molt, t’ajudo a entendre la teva empresa a partir dels seus números. Perquè puguis aclarir, estructurar i planificar les millors opcions per executar els teus projectes. Parlem?