El sou de l’autònom. Aquest és un tema que genera molts dubtes. Per això m’agradaria compartir algunes orientacions.
Em trobo una situació molt habitual, especialment en els negocis portats per autònoms que són persones físiques (els que no són administradors de societats): la majoria d’aquestes persones defineixen el seu sou com el remanent que queda un cop ho han pagat tot. Per tant, el seu sou no forma part, a priori, de l’estructura de despesa de l’empresa i, per tant, no és un objectiu empresarial a fixar i a assolir, sinó que és la conseqüència del que fan en el seu negoci.
Potser us sembla una diferència trivial. Al cap i a la fi, tant és que fixem un sou com a objectiu o bé que el traiem del superàvit que genera l’empresa. Al final, cobrarem el que l’empresa pot pagar.
La diferència està en el que passa des de que fixem l’objectiu fins que arribem al remanent que l’empresa pot pagar. I us asseguro que, quan treballem amb objectius, passen coses. Quines? Doncs que revisem si els preus que apliquem ens permeten assolir aquest objectiu. Analitzem si cal incrementar el volum de facturació i, per tant, comencem a fer accions per aconseguir-ho. Ens plantegem oferir serveis de més valor afegit i limitar aquells de poc marge. I aquests només són alguns exemples.
Un altre element és la quantitat que ens hem d’assignar com a sou. Algunes persones ho fan segons les seves necessitats personals. Però és clar, no són les mateixes necessitats les d’una persona amb família nombrosa, que les d’una altra sense càrregues familiars.
Si posem un sou molt elevat, implicarà un increment del preu per tal de cobrir aquella despesa. Si posem un sou molt baix, potser vendrem els nostres serveis molt barats. Per tant, cal buscar una referència que ens faci homogenis amb les xifres que es mouen en el nostre sector.
Algunes recomanacions:
A vegades hi ha persones que creen una empresa per necessitat, per tenir una font d’ingressos per viure. Però cal tenir en compte que crear un negoci no és equivalent a que ens contractin des d’un punt de vista de cobrar el nostre sou de forma immediata. Una cosa és establir un sou per tenir clars la dimensió de facturació i els objectius a assolir, però també cal ser conscients de que primer cal arribar a aquests objectius per tal que l’empresa pugui pagar aquest sou.
Hi ha emprenedors a qui la seva situació personal no els permet esperar aquest temps. Què fan? Demanen un préstec per tal de finançar les despeses que de moment l’empresa no pot pagar, entre elles, el seu sou. Però la conseqüència també és que amb aquest finançament també eleven el volum d’ingressos que l’empresa necessita per cobrir les despeses i, a més, tornar l’endeutament. En molts casos, s’entra en un cercle viciós que, a vegades, esdevé una trampa mortal.
En conseqüència, fixem prèviament quin endeutament podem assumir en el cas de que no s’assoleixin els objectius, i fem un bon seguiment dels resultats per tal d’assegurar que estem per sota dels límits establerts. Si els resultats no acompanyen, haurem de plantejar altres opcions, des de buscar un soci si els resultats ens mostren que anem per bon camí però falta una mica més de temps per consolidar, a tancar el negoci si els resultats indiquen que no és viable.
Si la persona que ha engegat el negoci presta directament els serveis, és a dir, ven les seves hores de feina, els ingressos que fa l’empresa són per pagar les despeses i remunerar les seves hores.
En el cas de que aquesta persona no presti directament el servei sinó que ho faci a través de col·laboradors, siguin interns o bé externs, aquests ingressos seran per pagar a aquests col·laboradors. De fet, el sou de la persona autònoma formarà part de l’estructura de l’empresa i, com bé sabeu, l’estructura es paga amb el remanent que generen els productes i els serveis que oferim. Fa uns dies ja vam comentar el concepte d’Estructura Mínima Viable (EMV) com a model per tal de que l’empresa sigui el més lleugera possible i, per tant, tingui despeses només si té ingressos.
Podem dir que si el sou de la persona que inicia el negoci forma part de l’EMV, incrementa el volum de venda necessari per cobrir totes les despeses. En definitiva, incrementa la dificultat de que el negoci li pugui pagar un sou a curt termini, simplement perquè encara no té la dimensió per poder-ho fer.
En projectes en què t’hi jugues molt, t’ajudo a entendre la teva empresa a partir dels seus números. Perquè puguis aclarir, estructurar i planificar les millors opcions per executar els teus projectes. Parlem?
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis, recollir informació estadística i incloure publicitat. Si contínua navegant accepta la seva instal·lació i ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació en la nostra política de cookies.
ACEPTAR