Com fer que passin coses bones el 2022. 1ª part

Finals de 2021: el que hem viscut, el que ve

Enguany el vam començar en plena pandèmia, amb negocis amb una obertura progressiva, increments controlats de la mobilitat, amb mesures estrictes de prevenció. L’afectació a les activitats de les empreses i de les persones autònomes ha estat desigual segons els sectors i territoris. Algunes han estat clarament beneficiades per la situació i, altres molt perjudicades.

El 2021 l’acabarem encara amb incertesa: amb increments importants de preu en materials, serveis i personal; utilització del passaport Covid per accedir a alguns espais; amb moltes ganes de trobades presencials i, alhora, amb la recança de si aquestes trobades poden comportar algun risc.

Aquest any ens hem acostumat a sentir parlar que l’entorn és VUCA, és a dir, volàtil, incert, complex i ambigu. No hi ha cap any que sigui igual, no hi ha cap any que sigui pura rutina. I, aquest, menys.

Gestionar un negoci, una activitat amb alts i baixos

Gestionar el propi negoci, exercir una activitat per compte propi, sol ser una muntanya russa. Però, en els darrers dos anys, hem passat de la muntanya russa del Tibidabo al Dragon Khan.

Si a principis d’any ens diguessin el que ha de passar, segurament diríem que no, que no ho podrem fer, que no és possible, que no sabrem com fer-ho. La realitat és que, una vegada estem pel mig, les situacions van avançant. Amb alguns aspectes amb encert, amb altres no tant;  amb alguns àmbits amb èxit, amb altres no tant. Amb clarobscurs, potser sí, però avancem.

És cert que la situació que estem vivint ha afectat de forma positiva alguns negocis i de forma negativa a d’altres. Des de la consultoria també hem pogut observar com, la gestió que cadascú ha fet de l’empresa, també ha influït en la seva situació i el seu resultat.

Valorem el que hem aconseguit per poder avançar

Segur el negoci, l’activitat, no és igual ara a com era fa dotze mesos. Ben segur que nosaltres també hem evolucionat.

Una vegada un amic em va dir que cada any cal que mirem “què hem incorporat a la motxilla”. I, afegiria, cal que valorem tot el que hem incorporat a aquesta motxilla. Cal que ens en fem el reconeixement.

El camí és llarg, com deia, a voltes, una muntanya russa. Cal parar de tant en tant, mirar enrere, valorar el que tenim, el que hem fet, el que hem incorporat. Cal que ens fem reconeixement de la feina que hem fet, com a persones i com a equip. Cal que en donem gràcies a les persones que ens han ajudat.

És un exercici de satisfacció, de posar en valor. És un exercici per carregar piles. El que queda per davant és incert. Mirem enrere: tot allò de positiu que hem assolit és cert, ja ho tenim a la motxilla.

“Caminante no hay camino, se hace camino al andar.” A. Machado