Empresari? Jo només volia desenvolupar la meva activitat professional!

FOTO: @cristina_mainou

Un professional munta un negoci: ho fa per exercir la seva professió però no és conscient de que també haurà de gestionar l’empresa per tal que funcioni.

De fet, la majoria de professionals amb qui col·laboro no tenien la intenció de muntar cap negoci. I sinó, llegiu aquests exemples:

La Marta és psicòloga i té un centre de psicopedagogia; hi treballen, a part d’ella, 4 persones més.

El Roger és fuster. Fa treballs de fusteria per a particulars i empreses de la construcció. També treballa per a companyies de teatre, ja que degut a la seva formació i experiència se li donen molt bé els treballs complexos i artístics.

Sabeu què tenen en comú la Marta i el Roger? Doncs que volien treballar de la seva professió però no volien ni tenir cap ni ser manats. Per fer-ho, han muntat el seu propi negoci.

Quan demanes a les persones que estan al capdavant de microempreses perquè van crear la seva empresa, n’hi ha molt pocs que et responguin que van veure una oportunitat de negoci. La majoria et contesten que ho van fer per motivacions personals, i la forma de donar resposta a aquestes motivacions era amb la creació d’una empresa.

Per això els anomeno empresaris accidentals, perquè la figura d’empresari els ha vingut sobrevinguda, afegida al desenvolupament de la seva activitat professional, que és el que inicialment volien fer.

No és fàcil ser empresari accidental perquè, d’entrada un no és conscient de tot el que comporta. I ho va entomant a mesura que es presenta, en base a prova i error, en base a èxits i a bufetades. Però tot i això els negocis avancen i creixen.

Quan un té un negoci, cal prendre consciència d’aquest doble paper que té el seu emprenedor: desenvolupar la professió i gestionar l’empresa són dos cares de la mateixa moneda. Cal incorporar la doble activitat en el dia a dia de l’empresa. Res de deixar-ho pel dissabte o bé per quan tingui una estona. Cal que la gestió, entesa en sentit ampli –recerca de clients, comunicació, seguiment econòmic,…- s’integri en el dia a dia del negoci, que li trobem un temps de dedicació i, sobretot, una forma de treball. Res d’accidental. Cal que sigui regular però també assumible i adequada a la dimensió del negoci. Així, tant l’empresa com l’emprenedor guanyaran solidesa i qualitat de vida respectivament.